[Ceremonia] Bautismo sin padrinos

En un bello día de la población <> las campanas de la Iglesia/Catedral empiezan a sonar para anunciar el Bautismo que se va a celebrar.

{Imagen del sitio}

El <<Eclesiástico>> llama la atención de los presentes y dice:

¡Queridos hermanos! Estamos hoy aquí reunidos para celebrar el sagrado sacramento del bautismo de <>. Con el sacramento del bautismo el creyente se une a la gran familia del Altísimo, haciéndose a su vez, hermano de los demás fieles, en el espíritu de la amistad aristotélica. Abandona el mundo meramente material e inicia el viaje hacia el mundo de las Ideas, iluminado por las enseñanzas de Aristóteles, y entreabriendo las puertas del Paraíso, por el poder de su Fe.

<<Eclesiástico>> se acercó a la pila bautismal y pidió a <<Nombre Rp del Bautizado>> que hiciera lo mismo.

Entonces el <<Eclesiástico>> inició el sermón del bautismo leyendo un extracto de la obra “Ética de Nicómaco”:

Citation :

“La amistad es la cosa más necesaria para vivir. Porque sin amigos, nadie escogería vivir, aún teniendo todos los otros bienes. Y en la pobreza así como en la desgracia, los hombres piensan que los amigos son el único refugio. La amistad también es un auxilio para los jóvenes porque les guarda del error; para los viejos, les asegura los cuidados y la ayuda que su falta de actividad y flaqueza traen consigo; y para aquellos que están en su edad culminante, les incentiva a profesar acciones nobles, porque se hace más capaz para pensar y actuar.”

¡Que la palabra de Aristóteles te guíe y la revelación te ilumine! [/Rp]

Amén.

¿Reconoces a Dios como el motor del mundo, el pensamiento supremo y la causa eficiente y final del mundo?

Sí, lo reconozco.

¿Reconoces a la Santa Iglesia Aristotélica como tu guía en el conocimiento de Dios, y juras permanecerle fiel así como a su pontífice, el Papa, y reconoces a la Iglesia Aristotélica cómo única representante del Ser Divino en la Tierra?

Lo reconozco.

¿Prometes respetar el Dogma, el Derecho Canónico y todos los otros textos sagrados de la Santa Iglesia?

Sí, lo prometo.

¿Aceptas todo esto de tu propia voluntad para la salvación de tu alma y para gozar de la resurrección cerca de Dios en la contemplación eterna de su Belleza?

¡Lo acepto de mi propia voluntad!

¿Deseas que tu nombre sea reconocido como bautizado y siervo de Dios Todo Poderoso?

¡Sí, lo deseo!

Pido entonces que reces el Credo.

Creo en Dios, el Altísimo todopoderoso,
Creador del Cielo y de la Tierra,
de los Infiernos y del Paraíso,
Juez de nuestra alma en la hora de la muerte.

Y en Aristóteles, su profeta,
El hijo de Nicómaco y Faestis,
enviado para enseñar la sabiduría
y las leyes divinas del Universo a los hombres perdidos.

Creo también en Christos,
Nacido de María y Giosep.
Dedicó su vida para mostrarnos el camino del Paraíso.
Por ello después de haber sufrido con Ponce,
Murió como mártir para salvarnos.
Alcanzó el Sol donde lo esperaba Aristóteles a la derecha del Altísimo.

Creo en la Acción Divina,
En la Santa Iglesia Aristotélica Romana, Única e Indivisible;
En la comunión de los Santos;
En el perdón de los pecados
Y en la Vida Eterna.

AMÉN

Ven ante mí para que te bautice en nombre de Dios y en nombre de la Santa Madre Iglesia Aristotélica.

¡Deseo pertenecer hoy a la Iglesia Aristotélica! ¡Bautíceme, padre!

<<Eclesiástico>> cogió una copa y la rellenó de agua. La bendijo ceremoniosamente y pronunció las palabras de la consagración.

Luego, en medio de un silencio religioso, tras haber arrodillado al futuro bautizado, le vertió el contenido en la frente.

"Te bautizo en nombre de la Iglesia Aristotélica y en nombre del Altísimo, por la amistad de los Santos y por el amor del Padre de la humanidad.
Así estás purificado por la gracia del Todo Poderoso. Tus faltas son perdonadas. Tu alma está liberada de los temores del infierno, siempre que tu vida sea virtuosa.

Recibe esta vela encendida que representa tu alma purificada,



y esta medalla que representa la palabra de Aristóteles."



Y este certificado de Bautismo que te hace Aristotélico de pleno derecho a los ojos de los mundanos.

En un bell dia de Ciutat, les campanes de l'església comencen a sonar per a anunciar el Bateig que s'hi celebra.

Eclesi crida l'atenció dels presents i diu:

-Estimats germans! Estem avui reunits per a celebrar el Sarat Sagrament del Baptisme de Batejat . Amb el Sagrament del Bateig, el creient s'uneix a la gran família de l'Altíssim, fent-se a la seva vegada germà de la resta de fidels, en l'esperit de l'amistat Aristotèlica. Abandona el món merament material i enceta el viatge cap el món de les Idees, il·luminat per les ensenyances d'Aristòtil, i obrint le sportes del Paradís, pel poder de la seva Fe.


Eclesi s'acostà a la Pila Baptismal i va demanar a Batejat que fes el mateix.

Aleshores, el capellà, inicià el sermó del bateig llegint un extracte de l'obra Ètica a Nicòmac

Citation :

"L'amistat és la cosa més necessària per a viure. Per què sense amics, ningú no escolliria viure, encara que tingués tots els altres béns. I en la pobressa així com en la desgràcia, els homes pensen que els amics són l'únic refugi. L'amistat també és un auxili per als joves per què els guarda de l'error; per als vells, els assegura les cures i l'ajuda que la seva falta d'activitat i la seva flaquessa duen amb sí mateixos; i per a aquells qui estan en la seva edat culminant, els incentiva a pofessar accions nobles, per què es fa més capaç de pensar i actuar."

-Que la paraula d'Aristòtil et quiï i la revelació t'il·lumini.

-Amén

-Reconeixes a Déu com el motor del món, el pensament suprem i la causa eficient i la fi del món?

-Sí, el reconec

-Reconeixes la Santa Església Aristotèlica com la teva guía en el coneixement de Déu, i jures ser-li sempre fidel així com al seu pontífex, el Papa, i reconeixes a l'Església Aristotèlica com única representant de l'Ésser Diví a la Terra?

-Sí, la reconec

-Promets respectar el Dogma, el Dret Canònic i tota la resta de texts sagrats de la Santa Església? -preguntà Eclesi

-Si, ho prometo

-Acceptes tot això de la teva pròpia voluntat per a la salvació de la teva ànima i per a gaudir de la Ressurrecció prop de déu en la contemplació de la seva eterna Bellesa?

-Ho accepto de la meva pròpia voluntat

-Desitges que el teu nom sigui reconegut com a batejat i ser serf de Déu Totpoderós?

-si, ho desitjo

-Et demano, aleshores, que resis el Credo

-Crec en Déu, l'Altíssim Totpoderós,
Creador del Cel i de la Terra,
dels inferns i del Paradís,
Jutge de la nostra ànima a l'hora de la mort.

I en Aristòtil, el seu profeta,
El fill de Nicómaco i Faestis,
enviat per ensenyar la saviesa
i las lleis divines de l'Univers als homes perduts.

Crec també en Christós
Nat de Maria i Giosep,
Dedicà la seua vida per mostrar-nos el camí del paradís.
Per això després d'haver patit amb Ponce,
Va morir com un màrtir per salvar-nos.
Atrapà el Sol on l'esperava Aristòtil a la dreta de l'Altíssim.

Crec en l'Acció Divina,
En la Santa Església Aristotèlica Romana, Única i Indivisible;
En la comunió dels Sants;
En el perdó dels pecats,
I en la Vida Eterna.

AMÉN

- Vine davant meu per a que et bategi en nom de Déu i en nom de la Santa Mare Església Aristotèlica- inquirí Eclesi

-Desitjo pertànyer a la Santa Mare Església Aristotèlica avui! Bategim, Pare!

Eclesi agafà un calze i el va omplir d'aigua. La beneí cerimoniosament i va pronunciar les paraules de consagració.

Després, en mig d'un silenci religiós, després d'haver agenollat al futur batejat, li va vessar el contingut en el front.

-Et batejo en nom de l'Església Aristotèlica i en nom de l'Altíssim, per l'amistat dels Sants i per l'amor del Pare de la humanitat. Així quedes purificat per la gràcia del Totpoderós. Les teves faltes són perdonades. La teva ànima queda lliurada dels temors de l'infern, sempre que la teva vida sigui virtuosa.

Rep aquesta espelma encesa que representa la teva ànima purificada-digué Eclesi entregant l'espelma a [color=red]Batejat



-I aquesta medalla que representa la paraula d'Aristòtil - digué altre cop el mossèn, allargant la mà a Batejat per entregar-li la petita medalla.



-I, finalment, el certificat que demostra als ulls mundans que ets Aristotèlic de ple dret. Pots marxar en pau- digué Eclesi, amb un somriure a la cara, mentre el persignava.


Traducido por Ignius