El Llibre de les Virtuts. Llibre II- Els dos Profetes. La Vida de Christós. Les 21 Ensenyances de Christós

Citation :: Les 21 Ensenyances de Christós

Aquí estan anotades las frases de Christós el Savi, ensenyades por Samoht y transmeses de generació en generació fins a nosaltres.

Ensenyança 1: “No hi ha més noblesa que la de l’ànima i cal que sigueu nobles de cor. Però cal també que sapigueu que, fins i tot així, sereu vulnerables, ja que la noblesa generalment és ofesa per la mesquinesa.”

Ensenyança 2: Els deixebles van dir a Christós: “Mestre, aquest marginats no ens aporten res i Aristòtil ens prevé contra aquells qui fugen de la ciutat” A això, Christós respongué: “Deixebles! Viviu per a la resta en lloc de atendre aquells qui viuen per a vosaltres. És la ciutat la que ha d’acollir als marginats, no els marginats els qui han d’ajudar la ciutat.”

Ensenyança 3: Els deixebles preguntaren a Christós “Mestre, després que l’Altíssim escollís a Aristòtil per a instruir-nos, per què t’escull ara per fer el mateix? És que el missatge aristotèlic no estava complert?”
Preguntes a les quals respongué: “Amics meus, l’ànima està composta de dos parts: la comprensió i el coneixement. Aristòtil va venir per aportar-vos la comprensió; jo he vingut pel coneixement. Entre Aristòtil i jo existeix la mateixa diferència que entre convèncer i persuadir.”

Ensenyança 4: En ocasions, llegint les manifestacions metafísiques d’Aristòtil, els deixebles es desanimaven. Aleshores preguntaven: “Mestre, hi ha algun motiu per usar el raciocini?” I Cristhós responia: “ La fe proporciona la veritat. Però per a entendre-la, cal emprar la raó”

Ensenyança 5: I Christós digué: “La raó i el misticisme units permeten comprendre a Déu, cada un d’ells es troba dins de cada un de nosaltres. Hauríeu de trobar camí cap a l’Altíssim inspirant-vos en la raó d’Aristòtil i en el meu misticisme.”

Ensenyança 6: Però Christós ens posava alerta: “La raó sense l’adhesió del cor és com una cloïssa sense vida. El més essencial és en un altre lloc i Déu està per sobre de les diferencies entre les parts.”

Ensenyança 7: Christós digué: “L’amor que sentim per als nostres pares no s’hi assembla gens al que em de professar al nostre consort, no a l’amistat que oferim als nostres amics. Aquest amor es troba sens dubte entre ambdós, fet d’un i l’altre. És d’aquesta manera que hem d’estimar a Déu.”

Ensenyança 8: En certes ocasions, els deixebles s’afartaven dels menjars que els servien els seus amfitrions. Després feien el gandul sobre els llits que se’ls oferien. Finalment, al dia següent, ells servien a aquells mateixos amfitrions treballant per a ells. Però Christós es preguntava: “Nosaltres mengem per a viure, dormim per a viure, treballem per a viure...però, per a què vivim?”

Ensenyança 9: A vegades, Christós ens aconsellava: ” Si per a vosaltres la vida no té cap mena de sentit, aleshores busqueu l’estimar la vida més que al seu sentit. No espereu a morir per a comprendre que heu passat per la vida de puntetes. Recordeu, naixem ni només per a morir, ans naixem per a viure.”
Ensenyança 10: I en quant l’actitud davant el que concerneix a la vida diària, Christós recalcava: “ No espereu res de la vida. No com els fustigats, sinó com aquells que saben que cada instant de la vida és un magnífic regal.”

Ensenyança 11: I quan preguntàvem a Christós com podíem trobar la felicitat, el profeta responia: “La felicitat resideix en les coses senzilles i no en els raonaments complicats que són propis de persones infelices. Com ser feliç quan un s’interroga sobre els complexes misteris que Déu ha creat i que no arribarem a comprendre mentre no arribem al Sol...”

Ensenyança 12: “La llum del Sol dissiparà aleshores els nostres temors, els nostres dubtes, les nostres angoixes, les nostres preguntes, les nostres penes i les nostres penes. La seva calor ens alleugerirà de les incomoditats i del fred”.

Ensenyança 13: Sobre l’amor, Christós acostumava a dir: “L’amor és un fill bohemi que mai no ha conegut les normes.” Un dia, un dels seus deixebles, enamorat d’una bella camperola i es va veure rebutjat. Aleshores Christós li digué: “ L’amor és un “fill desitjat” que mai no va conèixer les normes.”

Ensenyança 14: Als mercaders que anaven a contradir a Christós, ell els respongué: “Creieu en Déu, ja que fora d’ell i de la religió no existeix la veritat, ni els valors, ni es troba el sentit a res; res existeix fora de Déu. I, no obstant això, la seva existència és gratuïta, així que, creieu en Ell i deixeu de fastiguejar-me.”

Ensenyança 15: Als homes que es barallaven, Christós els digué: “ Us estimareu els uns als altres, en nom de Déu!”

Ensenyança 16: Quan parlava de la vida, Christós s’exaltava: “ Densitat de densitats, tot és densitat.” O: “Un home val més que tot el que ha fet, ja sigui bo o dolent”, i fins i tot: “ Una vida no val res de res, però per a mi, quan tinc entre les meves mans les dos mans d’un amic, aleshores jo dic ¡Res no val més que una vida!”

Ensenyança 17: Il•legible

Ensenyança 18: A aquells als qui l’Altíssim sembla inaccessible, inclús després de les manifestacions d’Aristòtil, Christós els deia: “ Per aproximar-se a Déu i a la comprensió de l’univers, l’art és per a vosaltres un mitjà més segur que la raó o la filosofia. Imagineu un cos en putrefacció, els intestins supurant, els ulls devorats per la carronya, la carn esbocinada...i dieu-vos que aquell cos ha estat capaç d’estimar, de pensar, de sentir, de fer l’amor, de plorar...però també de composar musica, pintar frescs, escriure poemes...capaç de realitzar tantes obres de les que encara en podem gaudir avui.”

Ensenyança 19: Christós deia “ si os pregunteu, qui sóc? D’on vinc? A on vaig? Aleshores us podeu respondre a vosaltres mateixos: Jo sóc jo, vinc de casa meva i a ella torno.”

Ensenyança 20: Sovint, mantenint-se com un llumí, Christós ens confiava: “En el cor del reprimit resideix, sovint, la nostra coherència.”

Ensenyança 21: “No us en refieu de les creences descarrilades, amics meus...ja que els heretges són com les formigues, sempre tornen.”

Traduït per Ignius